12/3/18

“Het is zo stil in mij ik heb nergens woorden voor

Het is zo stil in mij.

Iedereen kijkt maar niemand zegt wat hij denkt

Iedereen kijkt maar niemand is wie je denkt”

Van Dik Hout – Stil in mij

“Loving Vicent” was the first film that I watched in a cinema in Netherlands. The screening had subtitles in Dutch and the audio was in English, unlike in my country, where the voices of the movies are dubbed into Spanish.

I have always liked painting, the graphic novel and “Chico y Rita” captivated me. So to have the possibility to regard “peinture à l´huile et acrylique” in motion was inviting.

The colours show our feelings openly, they bring up our beliefs and the causes of our wakefulness. I underestimated that power, which can’t almost come to against. Even, when you pretend that nothing is happening, that everything is OKAY – because our toughness does not let us admit either the most obvious of our fears.

“Estimat Vicent” va ser la primera pel·lícula que vaig veure en un cinema a Holanda. La projecció tenia subtítols en holandès i l’àudio estava en anglès, a diferència del meu país, on les veus de les pel·lícules són doblades al castellà.

Sempre m’ha agradat la pintura, la novel·la gràfica i “Chico y Rita” ‘m van captivar. Així doncs, tenir la possibilitat de albirar l’oli i l’acrílic en moviment era incitant.

Els colors mostren els nostres sentiments de manera oberta, ens presenten les nostres creences i les causes de la nostra vigília. Vaig subestimar aquest poder, que gairebé no es pot contrariar. Fins i tot, quan fas que no passa res, que tot està de categoria – perquè la nostra tossuderia no ens permet admetre ni la més òbvia de les nostres pors.

“Estimado Vicent” fue la primera película que vi en un cine neerlandés. La proyección tenía subtítulos en holandés y el audio estaba en inglés, a diferencia de mi país, donde las voces de las películas se doblan al castellano.

Siempre me ha gustado la pintura, la novela gráfica y “Chico y Rita” me cautivaron. Así que tener la posibilidad de vislumbrar el óleo y el acrílico en movimiento era incitante.

Los colores muestran nuestros sentimientos de manera abierta, sacan a relucir nuestras creencias y las causas de nuestra vigilia. Subestimé este poder, que casi no se puede contrariar. Incluso, cuando finges que no pasa nada, que todo está perfecto – porque nuestra terquedad no nos permite admitir ni el más obvio de nuestros miedos.