7/3/18

The thriving market is providing food handsomely to a lot of visitors. As the gastronomic demand is steered by many nationalities, somehow you can find a bit of each continent. But that has got a trap: the price distortion, for example, as Spaniard can affirm that “las tapas” are not usually a luxury item -I’ve even eaten a plate of bravas for three euros in Valencia. However I consider that from time to time it’s okay to give you some whim, so I did. I know it sounds a cliché, though I was looking for savouring this French delicatessen with Italian origin: les macarons. Each one costs about two euros.

In the photo, you can see me in a Spanish bar, in which anecdoctically none of the waiters speak Spanish.

About the city, take for granted that the locating old edifices is arduous task, in fact, Rotterdam is very futurist. There are no forests or colossal fields of grass; deviated from this hard-nose approach (at least for me, a nature lover), it is true that its skyscrapers and superstructures are designed with postmodernist sketches, unusual in the rest of Holland. For example, the “cube houses”.

My recommendation: after taking away something from Markthal to walk over the bridges, and eventually you should sit on the old pier and while you are watching the small boats pass by, write a postcard to someone special!

P.D: I suppose if you are an architect or a modern designer, this city should be an attraction park for you 🙂

El pròsper mercat proporciona menjar a molts visitants. Com la demanda gastronòmica està dirigida a moltes nacionalitats, d’alguna manera es pot trobar una mica de cada continent. Però això té una trampa: la distorsió del preu, per exemple, ja com espanyola puc afirmar que “les tapes” no solen ser un article de luxe: fins i tot he menjat un plat de braves per tres euros a València. No obstant això, considero que de tant en tant està bé donar-te algun capritx, així que ho vaig fer. Sé que sona a clixé,  però des de feia segles que volia tastar aquesta delicatessen francesa d’origen italià: les macarons. Cadascun costa al voltant de dos euros.

A la foto, pots veure’m en una tasca espanyola, en la qual anecdòticament cap dels cambrers parlava castellà.

Sobre la ciutat, doneu per fet que els edificis antics són difícils de trobar, de fet, Rotterdam és molt futurista. No hi ha boscos ni camps colossals de gespa; desviat-m d’aquest enfocament dolent (almenys per a mi, un amant de la natura), és cert que els seus gratacels i superestructures estan dissenyats amb esbossos postmoderns, inusuals a la resta d’Holanda. Per exemple, les “cases cub”.

La meua recomanació: després d’agafar alguna coseta bona del Markthal recórrer els ponts i, finalment, heu de seure al vell moll i, mentres observeu com passen els petits vaixells, escridi’l una postal a algú especial!

P.D: Suposo que si ets arquitecte o dissenyador modern, aquesta ciutat hauria de ser un parc d’atraccions per a tu 🙂

El próspero mercado proporciona comida generosamente a muchos visitantes. Como la demanda gastronómica está dirigida a muchas nacionalidades, de alguna manera puede encontrar un poco de cada continente. Pero eso tiene una trampa: la distorsión de los precios, por ejemplo, ya que como española puedo afirmar que “las tapas” no suelen ser un artículo de lujo; incluso he llegado a pagar sólo tres euros por un plato de bravas en Valencia. Sin embargo, considero que de vez en cuando está bien darte un capricho, así que lo hice. Sé que suena a cliché, aunque estaba deseando saborear  desde hace mucho tiempo esta delicatessen francesa de origen italiano: les macarons. Cada uno cuesta alrededor de dos euros.

En la foto, me podéis ver en un bar español, en el que, por lo general, ninguno de los camareros hablaba español.

Sobre la ciudad, dar por sentado que localizar edificios antiguos es una ardua tarea, de hecho, Rotterdam es muy futurista. No hay bosques ni campos colosales de césped; desviándonos de este enfoque peliagudo (al menos para mí, un amante de la naturaleza), es cierto que sus rascacielos y superestructuras están diseñados con bocetos postmodernos, inusuales en el resto de Holanda. Por ejemplo, las “casas cubo”.

Mi recomendación: después de coger algo para llevar del Markthal, caminar sobre los puentes, finalmente sentarte en el viejo muelle , y mientras miras pasar los botes pequeños ¡escribe una postal a alguien especial!